Quan ho vaig escoltar per la ràdio em vaig quedar xocat. En Sergi Pàmies (fill de Teresa Pàmies i Gregorio Lòpez Raimundo) assegurava que el primer cop que va sentir parlar català va ser a París, quan el seu avi Tomàs Pàmies anava a visitar-los.
Sergi Pàmies -escriptor- és fill d'un matrimoni amb un paper clau en el país. El seu pare, Gregorio López Raimundo fou Secretari General del PSUC des de l'any 1965 fins l'any 1977. El PSUC, el partit més importat de la resistència catalana contra el feixisme, tenia al capdavant una família que no parlava català ni amb els fills.
A partir de la defenestració de Joan Comorera el PSUC havia patit un procés d'espanyolització profunda i de dominació per part del partit "germà", el PCE (Partido Comunista de España).
El patró del comunisme espanyol, Santiago Carrillo, dominava el PSUC a través dels seus antics coreligionaris de les Joventuts Socialistes Unificades: López Raimundo i Teresa Pàmies.
El que m'interessa subratllar és que ens vam estar enfrontant amb el franquisme amb les mans lligades a l'esquena.
Els que crèiem que eren "els nostres" eren titelles d'uns altres. No ens volien alliberar, tot el contrari.
Si avui en dia ens trobem en una situació lamentable no sols és pel mal que ens va fer la dictadura sinó també perquè vam patir una transició que va ser l'apoteosi de la traició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada