Testimoni del meu sogre Jaume.
Anys 40 (podria ser l'any 40, 41, 42) a
Barcelona. Un matí el meu sogre passejava per la Rambla amb
el seu pare.
Anaven xerrant. En un moment determinat
se'ls apropen dos individus de paisà (policies ? falangistes ?) i
s'adrecen al seu pare amb aquestes paraules:
“Hagan el favor de hablar en
cristiano...”
Ens podem imagir l'ensurt que es van
portar.
Però no es van acontentar amb una
recriminació, van proferir una amenaça gens velada.
“... a ver si le tendremos que
depurar”
Què vol dir dir “depurar” ? Alguna
mena de dieta ?
Doncs no. Depurar significava en aquell
temps ser objecte de l'atenció la policia franquista. Volia dir,
que anaven a demanar informes sobre aquesta persona i, segons com
siguessin, podia perdre la feina (i deixar la seva família en la
misèria) o, fins i tot, segons la gravetat dels informes podria ser
enviat a un tribunal, amb una perspectiva de presó.
Pensem que, en aquells moments, a Barcelona, encara
s'afusellava diàriament.
El pare del meu sogre va quedar
“acollonit” amb les amenaces.
El meu sogre, aleshores un nen, li va
preguntar al seu pare què volien aquells homes...
“Calla, nen”, va ser la resposta.
Estirant-lo de la mà el va allunyar ràpidament de l'escenari de
l'encontre desagradable.
Aquest fet no va ser casual, el franquisme va intentar extirpar el català de la vida pública. Aquest intent de genocidi cultural va començar a decaure a mesura que la guerra mundial es va anar fent més desfavorable als aliats de Franco: els nazis i els feixistes.
Però recordem: l'intent va existir. Si l'eix Berlín-Roma-Tòquio hagués guanyat la guerra, possiblement el genocidi cultural hagués reexit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada